PRÒXIMAMENT

HISTÒRIA

Mallorca, hivern de 1975. Durant la tradicional matança del porc d’hivern l’àvia compta als seus néts la terrorífica llegenda de María Enganxa.

Una història que narra la vida d’una dona que viu en els pous i arrossega dins als nens atrevits que gosen acostar-se al buit.

Després d’escoltar el macabre relat els nens aposten a veure qui s’atreveix a mirar dins del pou.

Marina i la seva germana Joana caminen temoroses cap al centre del pati on es troba la cisterna. Un soroll surt de l’interior. Els seus cosins corren espaordits. Elles terroritzades esperen el pitjor.

Maria Enganxa apareix.

PRODUCCIÓ

CINÈTICA PRODUCCIONS

PERQUÈ SERVEIX LA POR?

La por serveix per a generar control. Una persona espantada pot ser controlada si li ofereixes protecció.


La por és una d’aquestes sensacions que ens acompanyen en la vida des que naixem fins que morim. És aquesta angoixa que sentim quan ens passa (o creiem que ens passarà) una cosa dolenta i el nostre cos i la nostra ment intenten avisar-nos de la tragèdia que plana sobre nosaltres. “Sal d’aquí”, semblen dir el nostre cor accelerat, o “no baixis la guàrdia”, crida la nostra adrenalina en sang.

Poques coses poden ser tan irracionals i al mateix temps tan lògiques com la por. No cal anar-se a fòbies profundes que afecten tants milions de persones a tot el món o al mite que la por és el contrari a la valentia.

Totes les persones sentim por abans o després i el que
sol marcar la diferència és la forma en què s’afronta. Des d’aquestes criatures i perills, que moltes vegades només habiten la nostra ment però ens farien córrer com a dimonis amb la condició de sentir-nos fora de perill, fins a les inseguretats
que la vida ens va col·locant a l’esquena i deriven en pors reals a coses inevitables com el fracàs, la mort o la solitud; aquest sentiment és una cosa tan humana com l’alegria, la tristesa o la ira.


Especialment curiós és el cas de les pel·lícules de terror. Un gènere del cinema que s’ha construït entorn de la idea que a la gent li agrada que l’espantin, que engarrotin el seu cos amb una tensió insuportable i després la trenquin bruscament, alliberant-la en crits i nerviosisme.

Per què ens passem la vida fugint de les nostres pors però gaudim tant d’una pel·lícula com ‘La resplendor’? Les pel·lícules de terror són una espècie de simulació controlada, ens permeten sentir por al mateix temps que estem a resguard de qualsevol mal o perill.

Aquesta petita dosi ens concedeix “el subidón” d’un bon esglai momentani que tan bé senti per a despertar la ment i el cos.


La por ens activa i fa pensar en totes les coses que valen la pena en la nostra vida. La por ens fa sentir vius.

MERCHANDISING

TASSES
SAMARRETES
BOSSES
POSTERS

TASSES
SAMARRETES
BOSSES
POSTERS

Som una productora audiovisual.

Fem cinema i imaginam ficció.

Treballam en equip.